|
|
|
|
|
|
|
Páginas de Espuma, 2006 |
Sinopsi
La festa de conte arriba ara a la literatura catalana. Aquestes pàgines reuneixen una mostra de la millor narrativa breu: deu contistes, tots nascuts després de 1960 amb, almenys, un llibre publicat. Relats, microrelats i poètiques sobre el gènere componen un atles literari que mereix la més alta puntuació. Clar com l'aigua.
L'antologia, a càrrec de Care Santos, està formada per Albert Calls, Flavia Company, Xavier Gual, Pere Guixà, Eduard Márquez, Vicenç Pagès, Jordi Puntí, Toni Sala, Màrius Serra i David Ventura.
La premsa va dir de nosaltres
Care Santos, una autora catalana amb
el castellà com a llengua literària, s'ha fet càrrec d'Un deu, una
antologia «del nou conte català» que ha publicat Páginas de Espuma en dues
versions, catalana i castellana. Els elegits són, per ordre cronològic de
naixament: Eduard Márquez, Flavia Company, Màrius Serra, Vicenç Pagès,
JordiPuntí, Albert Calls, Xavier Gual i David Ventura. Una dona i nou homes. «L'hem
presentada avui perquè era l'únic dia que la Flavia no podia venir, i jo volia
estar envoltada d'homes», diu amb picardia l'admirada Care Santos, que justifica
la testosterona massiva de la tria afirmant que s'ha fixat únicament en la
qualitat. Que cadascú ho interpreti com vulgui.
L'antòloga troba que la literatura catalana és «curiosa i
esperpèntica». Ho raona així: «És un món petit on els amiguismes son importants,
el poder és a prop, hi ha falses alimentacions de projectes des de les
institucions, hi ha autor amb moltes ganes de publicar i res més». En paraules
de la mataronina, la literatura catalana «sembla que estigui sobrealimentada, o
alimentada de manera artificial». M'agradaria pensar que la Care s'ha deixat
endur pels tòpics.
Eva Piquer, Avui, 5 d'abril 2006