|
|
|
Cruïlla, Barcelona, 2001.
151 pp. |
Sinopsi
L’estiu no es presenta gaire bé per l’Èlia.
Li toca estudiar però, a sobre, ha de suportar la nèurotica nòvia del seu pare.
Per tal de fugir de l’avorriment decidieix buscar feina. És així com comença a
passejar els gossos del barri, una activitat que li permet no només conèixer
persones –i gossos- de tota mena. Ben aviat comença a fer descobriments
atabaladors: al barri passen coses estranyes, sembla que una màfia clandestina
està molt interessada en els gossos. Sense saber com, l’Èlia es trobarà immersa
en una intriga on no falta aventura, amistat i misteri. El final, carregat
d’emoció, podria resumir-se en una frase que pronuncia la seva protagonista: “Hi
ha vegades que sento vergonya de ser persona”.
Amb aquesta novel·la, Care Santos va obtenir el premi Gran Angular l’any 2000.
En paraules de l’autora: “Aquest és un llibre que només podia escriure una
persona que estimi els gossos i no suporti les barbaritats que de vegades els
humans fan als animals. Al llarg dels més d’11 anys de vida, aquesta novel·la
m’ha proporcionat moments de gran emoció, com la carta d’una lectora que
m’assegurava que després de llegir-la, havia decidit estudiar per veterinària.
Espero que ho hagi aconseguit”.