Sinopsi

La Blanca camina cap a la taquilla 16 sense apartar la mirada de les rajoles de terra. L’obre i recull les seves últimes coses, el poc que encara li queda. La Blanca ha de canviar d’institut. Li ho ha recomanat el seu psicòleg. Al nou centre ningú no la coneix, l’Àlex i els seus amics no podran continuar humiliant-la com han fet fins ara. Malgrat tot, la Blanca sap que deixa enrere moltes més coses bones que dolentes, per això mira amb nostàlgia el que ha estat el seu institut des dels dotze anys. Sap que ben aviat podrà sentir-se feliç de començar una novea vida, tot i que els records de la que deixa enrere seran punyents durant molt anys...

En aquesta novel·la, Care Santos explora el tema del “bulling” o acosament escolar des del punt de vista de la víctima, Blanca, però també del botxí. Basada en testimonis reals, fruits d’una treballada documentació per part de l’autora, la història de Blanca és la d’una persona a la qual les circumstàncies han girat l’esquena.

En paraules de l’autora: “Es pot escriure una novel·la, o part d’una novel·la, a partir d’alguna cosa tan immaterial com una por. A Demana’m la Lluna hi ha una barreja de pors personals, documentació i preocupació per assumptes que m’afecten molt, com a mare i com a ciutadana”.